Quincalla

Una de les qualitats unànimement reconegudes de la prosa de Víctor Català és la riquesa de vocabulari. A Quincalla s’apleguen per primera vegada un miler d’adagis dels molts que ella va escriure durant les nits d’insomni dels seus anys finals i amb els quals volia conservar mots genuïns del català, en perill d’extinció. «A Catalunya cada dia es moren paraules», es lamentava Caterina Albert mentre treballava en aquest recull, inèdit, de rodolins, que presentem ara per primer cop convenientment glossats i explicats.